Armada fatimita

Armada fatimita

El color dinàstic fatimita era el blanc, un color associat amb el xiisme i en oposició simbòlica amb el negre abbàssida. S'associaven estendards de color groc i vermell amb el califa fatimita.[1]
Tipus	armada
Fundació	909
Dissolució	1171
País	Califat Fatimita
Ideologia	ismaïlisme i gihad

L'armada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles x i xi. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases. El primer període, del 909 fins al 972, quan els fatimites tenien la base a Ifríqiya (actual Tunísia), i el segon període, que es va allargar fins al final de la dinastia el 1171, quan els fatimites tenien seu a Egipte. Durant el primer període, l'armada es feia servir principalment en les guerres constant amb l'Imperi Romà d'Orient a Sicília i al sud d'Itàlia, on els fatimites van tenir èxits desiguals. També es va emprar en intents inicialment fallits de conquerir Egipte dels abbàssides, i en enfrontaments curts amb el Califat de Còrdova omeia. Durant les primeres dècades després de la conquesta d'Egipte, el principal enemic va seguir sent els romans d'Orient, però la guerra principalment es lliurava en terra pel control de Síria, i les operacions navals generalment es limitaven a mantenir el control fatimita sobre les ciutats del Llevant. La guerra amb els romans d'Orient va acabar després de l'any 1000 amb una sèrie de treves, i l'armada va tornar a ser important amb l'arribada dels croats a la Terra Santa a final dels anys 1090. Tot i que estava ben equipada i finançada, i era una de les poques armades de l'època, una combinació de factors tecnològics i estratègics no va permetre que l'armada fatimita tingués la supremacia al mar, i encara menys d'interferir les línies marítimes de comunicació dels croats amb l'Europa Occidental. Els fatimites van mantenir una armada considerable gairebé fins al final del règim, però la major part de la flota i el seu arsenal es va cremar durant la destrucció de Fustat el 1169.